PER QUÈ VOLEM GOVERNAR SABADELL?

Podria començar aquest article fent una relació de motius generals i raons pràctiques que expliquessin el perquè volem governar Sabadell. Podria dir, per exemple, que volem contribuir al procés d’adequació de Sabadell als reptes d’un món en canvi constant, uns canvis que ens obliguen a planificar cada cop més el futur, per tal de tenir sempre les millors condicions en el present. Podria dir també que volem governar per tirar endavant les nostres 260 propostes del programa electoral que hem presentat a la ciutadania, en mataria d’urbanisme i territori, transport i mobilitat,accessibilitat, habitatge, medi ambient,treball i industria,comerç i consum,societat de la informació i el coneixement,educació,cultura,esport,joventut,sanitat,benestar social,participació ciutadana,igualtat de gènere, immigració, solidaritat, seguretat pública i protecció civil.

No hem defugit cap tema, hem abordat totes les complexitats com la immigració, i hem tornat a donar la cara en temes conflictius com el quart cinturó, la mobilitat, l’aeroport etc.

Tenim un model de ciutat al cap i l’hem explicat i traslladat en propostes concretes a la ciutadania. Tenim un imaginari del Sabadell del 2015 i moltes il·lusions i força per fer-lo possible.

Tanmateix, arribat el moment final de la campanya, vull confessar quina és la raó principal per la qual volem governar; vull compartir amb els lectors la nostra preocupació i, si m’ho permeteu, personalment crec que és “la pedra filosofal” de tot plegat a Sabadell.

Volem governar perquè tenim el convenciment que s’està fent mal a Sabadell i que cal donar un gir radical a moltes de les qüestions que estan passant. Quines són aquestes qüestions? N’hi ha de formes i de continguts. I en política, com en la vida en general, tot és important.

De formes, destacaria el següent: el govern ha instal·lat una manera de fer i de “mirar” la gent que passa per allò de “conmigo o contra mí”. Una superioritat que recorda permanentment als ciutadans que “si no em recolzes no ets el meu amic”, i si per contra t’avens al meu plantejament passaràs a ser “dels meus”.

Aquesta situació és altament perillosa per a l’evolució i el progrés de la ciutat, ja que és un germen molt destructiu i el més lamentable és el germen de la desunió, de la desconfiança , dels bàndols.

Si hagués d’escollir entre totes les prioritats que avui té Sabadell, escolliria aquesta:

descarregar d’aquests pes feixuc a la gent que l’aguanta, que lamentablement es molta.

De continguts, destacaria la protecció del be públic, del patrimoni, del sòl; és a dir, parlant clar: la necessitat sortir d’aquests urbanisme “fet a mida” dels darrers anys.

Gairebé no ens queda sòl, ni públic ni privat, i les requalificacions que s’han fet en aquesta legislatura van totes encaminades a la mateixa direcció: l’especulació. L’Ajuntament s’ha convertit en un promotor més; la visió publica i l’estratègia de la defensa del be públic ha estat absent, i en posaré uns quants exemples:

- L’antiga fabrica ABB requalificada per a sòl residencial amb una cessió per equipament, però molt lluny de la previsió que es feia en el Pla General.

- El Castell de Can Feu s’explica com una cessió a la ciutat de Sabadell, però no s’explica gaire la requalificació d’un sòl lateral i un augment de 18.000 m2 de sostre.

- L’antiga fabrica del Gas del carrer de Buxeda es requalifica a residencial amb una petita cessió de sòl per a equipament.

- L’Euterpe, edifici protegit, que també es requalifica per a un edifici residencial i de serveis, amb previsió d’un gran aparcament privat que connectarà amb el públic, i que farà més insostenible el transit al centre de la ciutat.

- L’operació del Club de Natació de la qual no es disposa encara de tota la informació, però que ja podem dir que proposa una requalificació d’equipament per una d’edificable, sense conèixer realment quin es el benefici públic real de la mateixa.

- Per últim, la tant famosa operació de la caserna de la Guàrdia Civil, que proposa una requalifiació de sòl per convertir-lo en sòl privat residencial de preu lliure. I a més amb un cost de aproximat de 8 milions d’euros que l’Ajuntament pretén pagar al Ministeri d’Interior.

- Podria dir moltes més coses com per exemple la manca de transparència en algunes adjudicacions de Vimusa. Una manca de transparència que no ha estat aclarida per part de l’alcalde, sinó que ha estat contestada, una vegada més, amb el rebuig i l’amenaça.

I tantes altres que, malauradament, no es poden recollir en un article d’opinió.

Com a conclusió, vull dir que som conscients que cap proposta serà possible si no canviem la situació actual. Per això, demano en primer lloc que cap vot compromès amb l’interès general de Sabadell, amb el be públic, amb la gestió transparent d’allò que es de tots, es quedi a casa el dia 27 de Maig. La participació sempre és important, però en aquestes eleccions esdevé imprescindible. En segon lloc, demano la confiança i el suport de totes les persones que la van tenir i la varen perdre, d’aquells que mai l’han perdut, i d’aquells que se senten socialistes de debò i que voldrien un Sabadell amb una altra manera de fer. Un Sabadell on totes les forces politiques actuïn amb fidelitat als seus principis, un Sabadell on es pugui dir i discutir al govern allò que no es comparteix, un Sabadell on el contrast d’opinió sigui una oportunitat per millorar i no un element de divisió dels ciutadans. Aquest Sabadell és la nostra prioritat.

Carme Garcia Suàrez

Alcaldable d’ICV-EUiA

QUÈ ESTÀ PASSANT A SABADELL?

La campanya electoral, oficialment parlant, està a punt d’iniciar-se. Les eleccions locals són, sens dubte, els comicis en què la ciutadania té mes oportunitats d’apropar-se als candidats i a les candidatures; és a dir, no només al cap de llista sinó a totes i cadascuna de les persones que han donat suport a les sigles i al programa que representen.

Hi ha moltes fórmules per facilitar aquests contacte i promoure, per tant, el coneixement dels candidats i candidates, i sobretot què proposa de diferent cada grup polític. És lícit, i fins i tot saludable, que cadascú opti pel sistema que consideri més coherent amb el seu ideari i amb la seva manera d’entendre la política.

Així, per tant , és perfectament coherent que l’alcaldalble Manuel Bustos organitzi un sopar per presentar la seva candidatura (raó oficial) i que convidi centenars de persones, amb tot pagat, i a més a més que ho faci en el recinte públic inaugurat fa unes setmanes, Fira de Sabadell.

És coherent, també, que una candidatura com la nostra hagi programat, per als quinze dies de campanya, diferents actes, alguns al centre, i molts d’ells a les places dels barris de la ciutat.

El problema és que el govern de la ciutat, liderat per l’actual Alcalde, ens ha informat recentment que per primer cop a la història de la democràcia a Sabadell, no podrem utilitzar les tarimes ni les cadires ni cap infrastructura de l’Ajuntament.

I jo em pregunto, de qui es l’Ajuntament? Potser també hem perdut el patrimoni de tots i ara és patrimoni Bustos, o n’ha cedit una part al Ministeri d’Interior?

A Sabadell estan passant coses inadmissibles que denoten una pèrdua de valors democràtics i ètics de gran magnitud. Si expliquéssim cada dia simplement dues anècdotes de l’estil que està present al govern de la ciutat, algú ens podria dir demagògics, ja que la dimensió de la tragèdia és tan gran que a ulls de molta gent podria semblar fins i tot exagerada. Però no ho és, i per això dic amb rotunditat que la principal prioritat és acabar amb tanta prepotència: una cura d’humilitat sempre és saludable, i, en aquest cas, serà saludable per a Sabadell.

I la millor manera de baixar del pedestal és deixar de ser Alcalde almenys quinze dies i passar a ser Alcaldable com tothom, i com la llei diu.

Faig una proposta de mínims i que en cap municipi està qüestionada, sinó molt sovint promoguda pel mateix grup majoritari. La proposta és que durant els quinze dies de campanya se celebrin dos debats de tots els grups amb representació municipal: un debat televisiu i un debat directe en un espai obert a tothom. Un debat sense dinars ni sopars pagats, sense viatges, sense inauguracions, sense recepcions oficials , sense pòdium amb el discurs preparat i tancat. Un debat en plena igualtat de condicions en el qual expliquem tots quin Sabadell tenim dibuixat en el nostre programa per als propers 15 anys.

Si no podem fer ni això, torno a preguntar: què està passant a Sabadell?

Confio que cap vot progressista i compromès amb l’ètica i la transparència política, es quedarà a casa el 27 de Maig.

UN PEU EN EL PRESENT I UN PEU EN EL FUTUR

Una de les qüestions que més ens critiquen als polítics és la manca de concreció en les nostres propostes, i més encara a mesura que s’apropen les eleccions. I, de fet, és contradictori, ja que precisament les eleccions estan sempre marcades per una competició de promeses, somnis i fites a assolir; però, és cert que –lamentablement- gairebé sempre a llarg termini. Malgrat que és veritat que parlar a llarg termini sona a incompliment i és menys arriscat, també és del tot necessari mullar-se per tal de dibuixar un horitzó: on volem anar?

Pensar en el futur és una obligació de tot polític; de fet, el present, el Sabadell actual del 2007, era el futur al 2000 o al 2003. Si en aquells moments s’hagués fet l’exercici real i profund de mirar més enllà, avui el present estaria, de ben segur, una mica més ajustat a les necessitats de la nostra ciutat.

Des d’una mirada global, avui sabem, per exemple, que protegir el medi ambient no és una moda d’uns quants, sinó que és l’assegurança de vida per a la humanitat; cap economista dubta avui de la importància que l’ecologia te i tindrà per a “la salut econòmica dels Països”. Els científics ja han parlat d’un nou concepte del qual sentirem a parlar, de ben segur, en un futur: els “refugiats mediambientals”; dins d’aquests es troben els Països de la Mediterrània, és a dir, casa nostra, si és que hi ha casa d’algú... com deia en Sisa.

Per tant, és imprescindible l’anàlisi i la reflexió del futur global i del futur local i que ens plantegem què vol ser la nostra ciutat quan sigui gran, quin paper vol jugar a la comarca, a la regió, o al conjunt del País. Cal fer aquesta reflexió sense presses i fent una diagnosi serena: on som, quines fortaleses tenim, quins elements ens diferencien de les altres ciutats, on estan els nostres punts forts, podem transformar en oportunitats els nostres errors del passat, i finalment… en què ens volem convertir? Quina foto ens agradaria per al Sabadell del 2015 ?

Per fer aquesta reflexió, ens cal la mirada i la opinió de tots els sectors, socials, econòmics i de la societat del coneixement de Sabadell. Cal comptar també amb totes les sensibilitats polítiques i ideològiques que componen el nostre mapa polític. Sabadell avui necessita urgentment un “chequeo” a fons,. una posada al dia, per millorar la seva salut i sobretot per preparar-se i superar els reptes importants que haurà d’assumir. I el primer que es necessita per superar dificultats és credibilitat i confiança, dues coses que en els darrers anys, des de el govern de la ciutat, han anat perdent pes.

Paral·lelament, la vida quotidiana dels seus ciutadans i ciutadanes tampoc no ha millorat gaire; es requereixen solucions urgents per a alguns handicaps que no poden esperar més temps. La vida passa i el futur per els éssers humans és bàsicament avui, o com a molt demà. El dia a dia, la vida quotidiana, es compon de coses senzilles i, a la vegada, les més importants de totes:

-Llevar-te al matí, amb autonomia i la mínima dependència, o l’ajut suficient per superar-la

-Tenir resoltes les necessitats bàsiques per viure amb dignitat, per exercir el dret al treball, a un habitatge, a la sanitat, a l’atenció a la salut mental, als serveis socials, al transport públic, a l’educació i a la cultura; en definitiva, per desenvolupar un projecte de vida , aquell projecte que “més o menys” lliurament hom decideix tirar endavant per intentar bàsicament, ser el més feliç possible. I tot aixó,fer-ho en ciutats i barris amb vida pròpia, convivencials, inclusius i cohesionats. Ciutats i barris preparats per abordar la diversitat de tota mena, que cada cop serà més freqüent en el nostre món. Aquesta és la vida quotidiana que no té espera, que tothom te dret a tenir avui, no pas demà, no pas al 2015.

Els nous governs locals tindran l’obligació de donar respostes a “la quotidianitat” i tindran també l’obligació de pensar, repensar, i planificar les necessitats futures.

Un peu en el present i un peu en el futur. Aquesta es la nova governança.

Pensar alhora en les noves i grans infrastructures, en els serveis que demà seran bàsics i que avui encara no ho són. Però, a la vegada, dignificar els barris, créixer en el nivell educatiu i en igualtat d’oportunitats, millorar el transport públic i la mobilitat de la ciutat, fer possible que Sabadell tingui una vida econòmica i social activa i emprenedora.

Un repte emocionant per tots els que estimem Sabadell,un deure de tots els polítics.

Carme Garcia

Cap de llista ICV-EUiA

Diputada al Congrés de Diputats per ICV-EUiA

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Coincidint amb els diversos actes de celebració del Dia de la Dona Treballadora, no podem deixar de mencionar la Llei d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes, que el proper dia 15 de març es votarà al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació final.

Tant a nivell personal com a ponent d’aquesta Llei no puc deixar d’expressar la meva satisfacció, doncs és un pas més en l’objectiu de garantir la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

Les aportacions del Grup IU-ICV, 113 esmenes en total, han permès, entre d’altres aspectes, assolir 15 dies de permís de paternitat, amb l’objectiu de que s’ampliï a 4 setmanes en la propera legislatura, la reforma de la Llei Electoral amb el compromís de paritat 40/60, la millora de les prestacions per risc d’embaràs, la incorporació de la perspectiva de discriminació múltiple amb l’objectiu d’ampliar els drets amb igualtat de les dones que tenen una situació d’especial protecció, em refereixo a les dones amb discapacitats i les nouvingudes, l’ampliació del concepte d’igualtat a àrees com la cooperació internacional pel desenvolupament, l’esport, la creació artística i intel·lectual. El compromís de la creació i desenvolupament dels/ de les agents d’igualtat i la inclusió d’un article relatiu a les accions de planificació equitativa dels temps i la indicació a Administracions Locals d’establir Plans Municipals d’organització del temps en la ciutat, sens perjudici de les competències de les CCAA.

En conjunt mesures moltes positives no només per les dones sinó també per als homes, i en definitiva, pel conjunt de la societat.

S’obre doncs un camí llarg per recorre d’ara en endavant. En aquest procés totes les Administracions, Estatal, CCAA i Ajuntaments, així com agents socials i econòmics, tenen un paper o un altre a desenvolupar.

Cada cop més els avenços tenen mes a veure amb la capacitat o no de sumar esforços i voluntats. Només aprofitant totes les oportunitats serà possible desenvolupar una llei tant important per la igualtat real de les dones a la nostra Societat.

Malgrat tot el que encara queda per fer; igualtat treball i salari, igualtat de permisos paternitat/maternitat, més presencia i influencia de les dones en els àmbits reals de poder etc. Doncs malgrat tot això, la meva valoració, es optimista , el nostre país, ha superat en poc temps, fites que d’altres països han consolidat al llarg de molts anys.
El repte més important, des de el meu punt de vista, no es altre, que “seduir” amb polítiques reals d’igualtat, als homes per tal que s’incorporin de debò a l’esfera més tradicional de la dona, la familiar i domestica, i per altre part, que la dona “ fomenti “ aquesta incorporació del home a tot allò que ha estat un espai de poder de la dona.
Si la dona ha d’incorporar-se plenament al mon laboral, polític, acadèmic, judicial, etc etc. L’home ha d’assumir altres rols i ocupar de debò altres espais, per compartir la vida en definitiva.
La llei d’igualtat, com tota llei, no es una panacea, ni millorarà de cop la realitat, però es un instrument que no podem deixar perdre, tots plegats, agents econòmics, socials, polítics.
Sabadell, tindrà molt que fer també en els propers anys, ja no hi haurà excusa per continuar mantenint una Regidoria d’ Igualtat amb un pressupost de mínims , i amb una prioritat mínima dins el conjunt del cartipàs Municipal.

Comunicat del conjunt de grups municipals de l’Ajuntament.

Donat que aquests darrers dies el conjunt de portaveus dels diferents grups municipals han intercanviat les seves opinions sobre el conveni signat el passat mes d’octubre amb el Ministeri de l’Interior i l’Ajuntament de Sabadell sobre la titularitat de la Caserna de la Guàrdia Civil.

Atès que la voluntat de tots els grups municipals és analitzar les possibles solucions, han decidit deixar sobre la taula les dues mocions previstes per la sessió plenària del dia d’avui, 28 de febrer de 2007.

Al mateix temps, en un termini màxim d’un mes, el conjunt de formacions polítiques es reuniran per tal de valorar tots els aspectes relacionats amb la titularitat de la Caserna de la Guàrdia Civil.

Entre els arguments a valorar hi ha d’àmbit jurídic, legal i polític, així com poder demanar terceres opinions o informes especialitzats que permetin aprofundir en el coneixement dels diferents aspectes, i que per tant permeti valorar des de la suspensió del contenciós administratiu fins el manteniment del mateix.

La voluntat és mantenir un diàleg obert i plural entre les organitzacions polítiques perquè, de nou, totes puguin tenir accés a l’expedient i al conjunt d’informacions relacionades amb la Caserna de la Guàrdia Civil.

Grup Municipal d’ICV-EUiA

Grup Municipal d’ES

Grup Municipal del PP

Grup Municipal de CIU

Grup Municipal d’ERC

Grup Municipal del PSC

PLE MUNICIPAL

De cara al Ple municipal de demà i en relació a la polèmica sobre el recurs contenciós-administratiu per la finca de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, convé que deixem clares les següents reflexions:

1. El diàleg ha de ser sempre una porta oberta
2. És l’actual Equip de Govern, concretament l’alcalde, qui hauria de convocar els portaveus municipals i els caps de llista per fer una reunió tranquil·la i sense presses. Dic sense presses perquè no estem en cap situació d’emergència ni de risc. El recurs plantejat pels diferents grups municipals no qüestiona ni posa en risc el Parc de Salut.
3. La necessitat del diàleg i de convocar aquesta reunió té com a únic objectiu renegociar el conveni amb el Ministeri d’Interior.

EN DEFENSA DEL PATRIMONI DE LA CIUTAT

Els grups polítics d’ES, ICV-EUiA, CiU i ERC de Sabadell hem interposat o donem
suport al recurs contenciós administratiu contra el conveni signat per l’actual
Equip de Govern municipal i el Ministeri de l’Interior, a propòsit de la recuperació
per la ciutat de l’immoble de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, ja que el
considerem greument perjudicial per la ciutat en general i pel projecte del Parc
Salut en particular.

- El 1998 el Govern municipal va dur a terme negociacions amb la Direcció
General de la Guàrdia Civil que dugueren a la signatura d’un conveni segons el
qual la Guàrdia Civil retornava l’immoble de la caserna a la ciutat sense cap
cost. Aquest solar es va incorporar al patrimoni municipal.
- El titular del solar de la caserna inscrit al Registre de la Propietat és l’Ajuntament de Sabadell. La Caserna és de la ciutat a tots els efectes.
- L’any 2000 l’actual Alcalde Manuel Bustos va reconèixer el conveni signat el
1998 i en va signar una pròrroga.
- L’Alcalde Manuel Bustos, va signar a l’agost del 2006 un nou conveni amb el
Ministre Alfredo Pérez Rubalcaba pel qual la Guàrdia Civil ha de deixar la
Caserna i l’Ajuntament, a canvi, li cedeix un solar de 5.000 metres quadrats i li paga 3 milions d’Euros. D’aquesta forma el Sr. Bustos en comptes de
defensar els interessos de Sabadell accepta la sorprenent postura del Ministeri
de l’Interior que ara sembla no reconèixer el conveni que el 1998 va signar el
Director General de la Guardia Civil.

Després d’estudiar detingudament tota la documentació relacionada amb el
conveni esmentat considerem que:

- No està justificat que la ciutat hagi de pagar 3 milions d’Euros per un solar
que és plenament propietat de l’Ajuntament i que consta com a tal al Registre.
- No considerem correcte que l’Ajuntament es comprometi a cedir un solar de
5000 metres quadrats i valorat en uns 5 milions d’Euros (segons estimacions
del Tinent d’Alcalde d’Urbanisme) al Ministeri de l’Interior.
- Tampoc veiem procedent des de cap punt de vista que l’actual equip de
govern hagi aprovat aquest conveni per Decret valorant el solar amb un cost de
0 Euros per evitar que el conjunt de l’operació es debatés al Ple Municipal.

La ciutat no pot malversar els seus recursos econòmics.
El Projecte de Parc Salut necessita de la finca de la caserna i de recursos per
executar-lo.

L'Equip de Govern del Senyor Bustos no pot disposar alegrament d’uns béns
ue no són seus, d’uns béns que són de la ciutat de Sabadell.
Així mateix hem demanat que s’aturi de forma cautelar i immediata l’execució
del conveni per evitar que l’Ajuntament hagi de realitzar un pagament tan onerós
per les arques públiques.
Independentment de les nostres diferències polítiques creiem que cap partit ni cap
Equip de Govern pot gestionar com si fos seu el patrimoni de la ciutat
Amb aquest acte de responsabilitat el que fem és defensar un patrimoni que és
de tots els sabadellencs i sabadellenques.
Perquè la ciutat és de totes i de tots i ningú no pot regalar el seu patrimoni.

Entesa per Sabadell
Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa
Esquerra Republicana de Catalunya
Convergència i Unió

Sabadell, 19 de febrer de 2007