QUÈ ESTÀ PASSANT A SABADELL?

La campanya electoral, oficialment parlant, està a punt d’iniciar-se. Les eleccions locals són, sens dubte, els comicis en què la ciutadania té mes oportunitats d’apropar-se als candidats i a les candidatures; és a dir, no només al cap de llista sinó a totes i cadascuna de les persones que han donat suport a les sigles i al programa que representen.

Hi ha moltes fórmules per facilitar aquests contacte i promoure, per tant, el coneixement dels candidats i candidates, i sobretot què proposa de diferent cada grup polític. És lícit, i fins i tot saludable, que cadascú opti pel sistema que consideri més coherent amb el seu ideari i amb la seva manera d’entendre la política.

Així, per tant , és perfectament coherent que l’alcaldalble Manuel Bustos organitzi un sopar per presentar la seva candidatura (raó oficial) i que convidi centenars de persones, amb tot pagat, i a més a més que ho faci en el recinte públic inaugurat fa unes setmanes, Fira de Sabadell.

És coherent, també, que una candidatura com la nostra hagi programat, per als quinze dies de campanya, diferents actes, alguns al centre, i molts d’ells a les places dels barris de la ciutat.

El problema és que el govern de la ciutat, liderat per l’actual Alcalde, ens ha informat recentment que per primer cop a la història de la democràcia a Sabadell, no podrem utilitzar les tarimes ni les cadires ni cap infrastructura de l’Ajuntament.

I jo em pregunto, de qui es l’Ajuntament? Potser també hem perdut el patrimoni de tots i ara és patrimoni Bustos, o n’ha cedit una part al Ministeri d’Interior?

A Sabadell estan passant coses inadmissibles que denoten una pèrdua de valors democràtics i ètics de gran magnitud. Si expliquéssim cada dia simplement dues anècdotes de l’estil que està present al govern de la ciutat, algú ens podria dir demagògics, ja que la dimensió de la tragèdia és tan gran que a ulls de molta gent podria semblar fins i tot exagerada. Però no ho és, i per això dic amb rotunditat que la principal prioritat és acabar amb tanta prepotència: una cura d’humilitat sempre és saludable, i, en aquest cas, serà saludable per a Sabadell.

I la millor manera de baixar del pedestal és deixar de ser Alcalde almenys quinze dies i passar a ser Alcaldable com tothom, i com la llei diu.

Faig una proposta de mínims i que en cap municipi està qüestionada, sinó molt sovint promoguda pel mateix grup majoritari. La proposta és que durant els quinze dies de campanya se celebrin dos debats de tots els grups amb representació municipal: un debat televisiu i un debat directe en un espai obert a tothom. Un debat sense dinars ni sopars pagats, sense viatges, sense inauguracions, sense recepcions oficials , sense pòdium amb el discurs preparat i tancat. Un debat en plena igualtat de condicions en el qual expliquem tots quin Sabadell tenim dibuixat en el nostre programa per als propers 15 anys.

Si no podem fer ni això, torno a preguntar: què està passant a Sabadell?

Confio que cap vot progressista i compromès amb l’ètica i la transparència política, es quedarà a casa el 27 de Maig.