jueves, 26 de abril de 2007

UN PEU EN EL PRESENT I UN PEU EN EL FUTUR

Una de les qüestions que més ens critiquen als polítics és la manca de concreció en les nostres propostes, i més encara a mesura que s’apropen les eleccions. I, de fet, és contradictori, ja que precisament les eleccions estan sempre marcades per una competició de promeses, somnis i fites a assolir; però, és cert que –lamentablement- gairebé sempre a llarg termini. Malgrat que és veritat que parlar a llarg termini sona a incompliment i és menys arriscat, també és del tot necessari mullar-se per tal de dibuixar un horitzó: on volem anar?

Pensar en el futur és una obligació de tot polític; de fet, el present, el Sabadell actual del 2007, era el futur al 2000 o al 2003. Si en aquells moments s’hagués fet l’exercici real i profund de mirar més enllà, avui el present estaria, de ben segur, una mica més ajustat a les necessitats de la nostra ciutat.

Des d’una mirada global, avui sabem, per exemple, que protegir el medi ambient no és una moda d’uns quants, sinó que és l’assegurança de vida per a la humanitat; cap economista dubta avui de la importància que l’ecologia te i tindrà per a “la salut econòmica dels Països”. Els científics ja han parlat d’un nou concepte del qual sentirem a parlar, de ben segur, en un futur: els “refugiats mediambientals”; dins d’aquests es troben els Països de la Mediterrània, és a dir, casa nostra, si és que hi ha casa d’algú... com deia en Sisa.

Per tant, és imprescindible l’anàlisi i la reflexió del futur global i del futur local i que ens plantegem què vol ser la nostra ciutat quan sigui gran, quin paper vol jugar a la comarca, a la regió, o al conjunt del País. Cal fer aquesta reflexió sense presses i fent una diagnosi serena: on som, quines fortaleses tenim, quins elements ens diferencien de les altres ciutats, on estan els nostres punts forts, podem transformar en oportunitats els nostres errors del passat, i finalment… en què ens volem convertir? Quina foto ens agradaria per al Sabadell del 2015 ?

Per fer aquesta reflexió, ens cal la mirada i la opinió de tots els sectors, socials, econòmics i de la societat del coneixement de Sabadell. Cal comptar també amb totes les sensibilitats polítiques i ideològiques que componen el nostre mapa polític. Sabadell avui necessita urgentment un “chequeo” a fons,. una posada al dia, per millorar la seva salut i sobretot per preparar-se i superar els reptes importants que haurà d’assumir. I el primer que es necessita per superar dificultats és credibilitat i confiança, dues coses que en els darrers anys, des de el govern de la ciutat, han anat perdent pes.

Paral·lelament, la vida quotidiana dels seus ciutadans i ciutadanes tampoc no ha millorat gaire; es requereixen solucions urgents per a alguns handicaps que no poden esperar més temps. La vida passa i el futur per els éssers humans és bàsicament avui, o com a molt demà. El dia a dia, la vida quotidiana, es compon de coses senzilles i, a la vegada, les més importants de totes:

-Llevar-te al matí, amb autonomia i la mínima dependència, o l’ajut suficient per superar-la

-Tenir resoltes les necessitats bàsiques per viure amb dignitat, per exercir el dret al treball, a un habitatge, a la sanitat, a l’atenció a la salut mental, als serveis socials, al transport públic, a l’educació i a la cultura; en definitiva, per desenvolupar un projecte de vida , aquell projecte que “més o menys” lliurament hom decideix tirar endavant per intentar bàsicament, ser el més feliç possible. I tot aixó,fer-ho en ciutats i barris amb vida pròpia, convivencials, inclusius i cohesionats. Ciutats i barris preparats per abordar la diversitat de tota mena, que cada cop serà més freqüent en el nostre món. Aquesta és la vida quotidiana que no té espera, que tothom te dret a tenir avui, no pas demà, no pas al 2015.

Els nous governs locals tindran l’obligació de donar respostes a “la quotidianitat” i tindran també l’obligació de pensar, repensar, i planificar les necessitats futures.

Un peu en el present i un peu en el futur. Aquesta es la nova governança.

Pensar alhora en les noves i grans infrastructures, en els serveis que demà seran bàsics i que avui encara no ho són. Però, a la vegada, dignificar els barris, créixer en el nivell educatiu i en igualtat d’oportunitats, millorar el transport públic i la mobilitat de la ciutat, fer possible que Sabadell tingui una vida econòmica i social activa i emprenedora.

Un repte emocionant per tots els que estimem Sabadell,un deure de tots els polítics.

Carme Garcia

Cap de llista ICV-EUiA

Diputada al Congrés de Diputats per ICV-EUiA