PER QUÈ VOLEM GOVERNAR SABADELL?

Podria començar aquest article fent una relació de motius generals i raons pràctiques que expliquessin el perquè volem governar Sabadell. Podria dir, per exemple, que volem contribuir al procés d’adequació de Sabadell als reptes d’un món en canvi constant, uns canvis que ens obliguen a planificar cada cop més el futur, per tal de tenir sempre les millors condicions en el present. Podria dir també que volem governar per tirar endavant les nostres 260 propostes del programa electoral que hem presentat a la ciutadania, en mataria d’urbanisme i territori, transport i mobilitat,accessibilitat, habitatge, medi ambient,treball i industria,comerç i consum,societat de la informació i el coneixement,educació,cultura,esport,joventut,sanitat,benestar social,participació ciutadana,igualtat de gènere, immigració, solidaritat, seguretat pública i protecció civil.

No hem defugit cap tema, hem abordat totes les complexitats com la immigració, i hem tornat a donar la cara en temes conflictius com el quart cinturó, la mobilitat, l’aeroport etc.

Tenim un model de ciutat al cap i l’hem explicat i traslladat en propostes concretes a la ciutadania. Tenim un imaginari del Sabadell del 2015 i moltes il·lusions i força per fer-lo possible.

Tanmateix, arribat el moment final de la campanya, vull confessar quina és la raó principal per la qual volem governar; vull compartir amb els lectors la nostra preocupació i, si m’ho permeteu, personalment crec que és “la pedra filosofal” de tot plegat a Sabadell.

Volem governar perquè tenim el convenciment que s’està fent mal a Sabadell i que cal donar un gir radical a moltes de les qüestions que estan passant. Quines són aquestes qüestions? N’hi ha de formes i de continguts. I en política, com en la vida en general, tot és important.

De formes, destacaria el següent: el govern ha instal·lat una manera de fer i de “mirar” la gent que passa per allò de “conmigo o contra mí”. Una superioritat que recorda permanentment als ciutadans que “si no em recolzes no ets el meu amic”, i si per contra t’avens al meu plantejament passaràs a ser “dels meus”.

Aquesta situació és altament perillosa per a l’evolució i el progrés de la ciutat, ja que és un germen molt destructiu i el més lamentable és el germen de la desunió, de la desconfiança , dels bàndols.

Si hagués d’escollir entre totes les prioritats que avui té Sabadell, escolliria aquesta:

descarregar d’aquests pes feixuc a la gent que l’aguanta, que lamentablement es molta.

De continguts, destacaria la protecció del be públic, del patrimoni, del sòl; és a dir, parlant clar: la necessitat sortir d’aquests urbanisme “fet a mida” dels darrers anys.

Gairebé no ens queda sòl, ni públic ni privat, i les requalificacions que s’han fet en aquesta legislatura van totes encaminades a la mateixa direcció: l’especulació. L’Ajuntament s’ha convertit en un promotor més; la visió publica i l’estratègia de la defensa del be públic ha estat absent, i en posaré uns quants exemples:

- L’antiga fabrica ABB requalificada per a sòl residencial amb una cessió per equipament, però molt lluny de la previsió que es feia en el Pla General.

- El Castell de Can Feu s’explica com una cessió a la ciutat de Sabadell, però no s’explica gaire la requalificació d’un sòl lateral i un augment de 18.000 m2 de sostre.

- L’antiga fabrica del Gas del carrer de Buxeda es requalifica a residencial amb una petita cessió de sòl per a equipament.

- L’Euterpe, edifici protegit, que també es requalifica per a un edifici residencial i de serveis, amb previsió d’un gran aparcament privat que connectarà amb el públic, i que farà més insostenible el transit al centre de la ciutat.

- L’operació del Club de Natació de la qual no es disposa encara de tota la informació, però que ja podem dir que proposa una requalificació d’equipament per una d’edificable, sense conèixer realment quin es el benefici públic real de la mateixa.

- Per últim, la tant famosa operació de la caserna de la Guàrdia Civil, que proposa una requalifiació de sòl per convertir-lo en sòl privat residencial de preu lliure. I a més amb un cost de aproximat de 8 milions d’euros que l’Ajuntament pretén pagar al Ministeri d’Interior.

- Podria dir moltes més coses com per exemple la manca de transparència en algunes adjudicacions de Vimusa. Una manca de transparència que no ha estat aclarida per part de l’alcalde, sinó que ha estat contestada, una vegada més, amb el rebuig i l’amenaça.

I tantes altres que, malauradament, no es poden recollir en un article d’opinió.

Com a conclusió, vull dir que som conscients que cap proposta serà possible si no canviem la situació actual. Per això, demano en primer lloc que cap vot compromès amb l’interès general de Sabadell, amb el be públic, amb la gestió transparent d’allò que es de tots, es quedi a casa el dia 27 de Maig. La participació sempre és important, però en aquestes eleccions esdevé imprescindible. En segon lloc, demano la confiança i el suport de totes les persones que la van tenir i la varen perdre, d’aquells que mai l’han perdut, i d’aquells que se senten socialistes de debò i que voldrien un Sabadell amb una altra manera de fer. Un Sabadell on totes les forces politiques actuïn amb fidelitat als seus principis, un Sabadell on es pugui dir i discutir al govern allò que no es comparteix, un Sabadell on el contrast d’opinió sigui una oportunitat per millorar i no un element de divisió dels ciutadans. Aquest Sabadell és la nostra prioritat.

Carme Garcia Suàrez

Alcaldable d’ICV-EUiA

QUÈ ESTÀ PASSANT A SABADELL?

La campanya electoral, oficialment parlant, està a punt d’iniciar-se. Les eleccions locals són, sens dubte, els comicis en què la ciutadania té mes oportunitats d’apropar-se als candidats i a les candidatures; és a dir, no només al cap de llista sinó a totes i cadascuna de les persones que han donat suport a les sigles i al programa que representen.

Hi ha moltes fórmules per facilitar aquests contacte i promoure, per tant, el coneixement dels candidats i candidates, i sobretot què proposa de diferent cada grup polític. És lícit, i fins i tot saludable, que cadascú opti pel sistema que consideri més coherent amb el seu ideari i amb la seva manera d’entendre la política.

Així, per tant , és perfectament coherent que l’alcaldalble Manuel Bustos organitzi un sopar per presentar la seva candidatura (raó oficial) i que convidi centenars de persones, amb tot pagat, i a més a més que ho faci en el recinte públic inaugurat fa unes setmanes, Fira de Sabadell.

És coherent, també, que una candidatura com la nostra hagi programat, per als quinze dies de campanya, diferents actes, alguns al centre, i molts d’ells a les places dels barris de la ciutat.

El problema és que el govern de la ciutat, liderat per l’actual Alcalde, ens ha informat recentment que per primer cop a la història de la democràcia a Sabadell, no podrem utilitzar les tarimes ni les cadires ni cap infrastructura de l’Ajuntament.

I jo em pregunto, de qui es l’Ajuntament? Potser també hem perdut el patrimoni de tots i ara és patrimoni Bustos, o n’ha cedit una part al Ministeri d’Interior?

A Sabadell estan passant coses inadmissibles que denoten una pèrdua de valors democràtics i ètics de gran magnitud. Si expliquéssim cada dia simplement dues anècdotes de l’estil que està present al govern de la ciutat, algú ens podria dir demagògics, ja que la dimensió de la tragèdia és tan gran que a ulls de molta gent podria semblar fins i tot exagerada. Però no ho és, i per això dic amb rotunditat que la principal prioritat és acabar amb tanta prepotència: una cura d’humilitat sempre és saludable, i, en aquest cas, serà saludable per a Sabadell.

I la millor manera de baixar del pedestal és deixar de ser Alcalde almenys quinze dies i passar a ser Alcaldable com tothom, i com la llei diu.

Faig una proposta de mínims i que en cap municipi està qüestionada, sinó molt sovint promoguda pel mateix grup majoritari. La proposta és que durant els quinze dies de campanya se celebrin dos debats de tots els grups amb representació municipal: un debat televisiu i un debat directe en un espai obert a tothom. Un debat sense dinars ni sopars pagats, sense viatges, sense inauguracions, sense recepcions oficials , sense pòdium amb el discurs preparat i tancat. Un debat en plena igualtat de condicions en el qual expliquem tots quin Sabadell tenim dibuixat en el nostre programa per als propers 15 anys.

Si no podem fer ni això, torno a preguntar: què està passant a Sabadell?

Confio que cap vot progressista i compromès amb l’ètica i la transparència política, es quedarà a casa el 27 de Maig.